La proposta impulsada per PAVIRU per millorar la governança de l’espai natural protegit continua avançant després de les reunions mantingudes durant els darrers mesos amb la Generalitat de Catalunya, el Centre d’Estudis dels Espais Naturals del Ripollès (CEINR) i els diferents ajuntaments implicats.
Aquesta línia de treball dona continuïtat a la diagnosi presentada per la Plataforma el passat mes de juliol, segons la qual bona part dels problemes que afecten Llaés i el conjunt del PEIN de Milany, Santa Magdalena i Puigsacalm tenen el seu origen en una governança excessivament fragmentada. Les competències sobre el territori es reparteixen entre diverses administracions i organismes, però sovint sense mecanismes permanents de coordinació que permetin abordar els problemes de manera conjunta i coherent.
Aquesta realitat dificulta la planificació dels usos públics, l’ordenació dels camins i de les rutes, la regulació de les activitats recreatives i esportives, la senyalització, la conservació del patrimoni natural i cultural, la preservació dels espais agraris i forestals, així com la resolució dels conflictes derivats de l’increment de la freqüentació dels espais naturals. En conseqüència, moltes actuacions es desenvolupen de manera sectorial o parcial, sense disposar d’un espai estable on compartir informació, coordinar criteris i definir prioritats comunes.
En la reunió mantinguda el passat 13 de juliol amb el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, Marc Vilahur, es va compartir aquesta diagnosi i es va acordar impulsar un desplegament progressiu perquè el CEINR pugui assumir un paper més actiu en la coordinació de la gestió del PEIN, dotant-lo progressivament dels recursos humans i tècnics necessaris per desenvolupar aquesta funció.
La proposta no planteja modificar les competències de les diferents administracions ni crear nous organismes de gestió. Al contrari, parteix de la convicció que els instruments ja existents poden esdevenir molt més eficaços si disposen d’espais estables de coordinació, d’intercanvi d’informació i de planificació conjunta. L’objectiu és avançar cap a una governança integral del territori, en què Generalitat, ajuntaments, administracions sectorials, pagesia, propietaris, entitats i població resident puguin treballar de manera coordinada davant dels reptes compartits.
Aquest procés requeria inicialment el suport dels municipis implicats. En aquest sentit, tant el Ple de l’Ajuntament de Vallfogona del Ripollès com el Ple de l’Ajuntament de Ripoll han aprovat donar suport a aquesta proposta i traslladar-la al CEINR, fet que representa un pas molt rellevant per poder continuar el calendari de treball previst i reforça la legitimitat institucional de la iniciativa.
Paral·lelament, la Plataforma ha continuat presentant aquesta proposta i treballant conjuntament amb altres administracions locals del territori, entre elles Santa Maria de Besora, així com amb altres organismes públics vinculats a la gestió dels espais naturals. Aquest treball pretén generar un consens ampli al voltant de la necessitat d’enfortir la coordinació institucional i de dotar els espais naturals protegits de mecanismes de governança adaptats a la complexitat del territori.
La proposta impulsada per PAVIRU parteix també d’una idea més àmplia sobre el futur del món rural. La governança no és només una qüestió administrativa, sinó una infraestructura imprescindible perquè la vida rural sigui possible. Per això, reforçar la coordinació institucional ha d’anar acompanyat de polítiques orientades a millorar els serveis públics, la connectivitat digital, el transport, l’accés a la salut, l’educació i els serveis socials, així com de mesures que afavoreixin el retorn de joves i famílies, el relleu generacional de la pagesia i el manteniment d’una vida social i cultural activa al territori.
En aquest sentit, PAVIRU defensa un model de governança que combini la implicació de les administracions amb la participació activa de la pagesia, del veïnat, dels propietaris i de les entitats locals. La protecció dels espais naturals només serà efectiva si es construeix conjuntament amb les persones que hi viuen i hi treballen cada dia. Davant dels discursos que contraposen protecció i desenvolupament, o que plantegen la desregulació com a única resposta a les dificultats de la gestió pública, la Plataforma aposta per una tercera via: unes institucions més coordinades, més eficients, més properes al territori i més obertes a la participació de la comunitat local.
Els propers passos previstos inclouen la continuació dels contactes amb la resta d’ajuntaments afectats, la definició dels recursos addicionals que haurà d’assumir el CEINR i la convocatòria d’una reunió extraordinària d’aquest organisme per començar a concretar aquest nou marc de treball.
Des de PAVIRU valorem molt positivament els avenços assolits fins ara. Endarrera de tot plegat hi ha una idea molt potent que es diferencia d’altres discursos: no defensem més burocràcia, però tampoc menys Estat. Considerem que aquesta és una oportunitat per començar a construir un model de governança més coordinat, participatiu i arrelada al territori, capaç d’afrontar de manera conjunta qüestions com la regulació dels usos del medi natural, la senyalització, la conservació dels espais agraris i forestals, la preservació dels valors naturals i culturals i, sobretot, la continuïtat d’una vida rural i pagesa viva, activa i sostenible a Llaés i al conjunt del PEIN de Milany i la seva zona d’influènçia.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.