La Plataforma pel Patrimoni i la Vida Rural a Llaés (PAVIRU-Llaés) ha elaborat un informe tècnic exhaustiu sobre els efectes del 27è Ral·li de la Llana en l’àmbit de Llaés i zones adjacents, amb l’objectiu de documentar, analitzar i acreditar els impactes reals produïts sobre el territori, el medi natural, l’activitat agrària i els drets del veïnat.
L’informe es fonamenta en una base empírica directa i verificable —dades georeferenciades, documentació gràfica i fonts testimonials recollides in situ— i desenvolupa una anàlisi sistemàtica dels impactes segons la seva tipologia. Lluny de ser incidències puntuals, el document acredita un patró reiterat, extensiu i estructural d’afectacions.
Entre els principals continguts i conclusions de l’informe, destaquen:
— L’ocupació extensiva de finques privades i sòl agrari, amb presència massiva de públic fora dels espais autoritzats.
— La interrupció generalitzada de la mobilitat i el confinament material del veïnat, amb bloqueig d’accessos i impossibilitat real de circulació durant hores.
— Un impacte acústic intens i persistent, incompatible amb les condicions d’un entorn rural i amb efectes directes sobre persones i fauna.
— L’afectació directa sobre ecosistemes, incloent-hi mortalitat d’espècies sensibles com amfibis i alteració d’hàbitats.
— La contaminació i degradació ambiental, agreujada per pràctiques inadequades de gestió posterior dels residus.
— Danys sobre infraestructures rurals i elements materials, amb incidència funcional i econòmica sobre l’activitat agrària.
— L’aparició de noves formes d’afectació, com l’ús de drons sobre finques privades i espais protegits, amb impacte sobre la privacitat i la fauna.
La valoració integrada és inequívoca: els impactes són multidimensionals, acumulatius i, en part, irreversibles, i posen de manifest la incompatibilitat d’aquesta activitat amb el territori en els termes en què s’ha desenvolupat.
Però més enllà dels fets, l’informe posa el focus en una qüestió central: la responsabilitat administrativa.
PAVIRU-Llaés ha sol·licitat formalment els informes tècnics, resolucions d’autorització i condicions imposades que haurien d’haver regulat la celebració de la prova. Tanmateix, a data d’avui, aquesta documentació no ha estat facilitada, impedint verificar si l’activitat es va desenvolupar dins dels límits autoritzats o si, directament, aquests límits eren inexistents o insuficients.
Davant d’aquesta situació d’inactivitat administrativa, la Plataforma ha instat els mecanismes corresponents per forçar una resposta formal de les administracions implicades, en defensa del dret d’accés a la informació, del control de l’actuació pública i de la tutela efectiva dels drets del veïnat.
Aquest cas transcendeix l’àmbit d’un esdeveniment concret. El que està en joc és una qüestió de qualitat democràtica:
que l’administració autoritzi activitats amb impactes greus sobre el territori i, alhora, no respongui, no informi i no permeti el control públic, constitueix una vulneració estructural dels principis bàsics de transparència, responsabilitat i bon govern.
L’informe de PAVIRU-Llaés no és només una diagnosi. És també una eina de prova, de defensa del territori i d’exigència democràtica.
I, en aquest sentit, marca un punt d’inflexió: perquè allò que fins ara s’ha volgut presentar com a excepcional o anecdòtic, queda acreditat com a sistèmic, previsible i evitable.