Arrelar-se al territori és un dret, no un luxe. Sense habitatge assequible i relleu generacional, la vida rural esdevé insostenible.
Arrelar-se al territori s’ha convertit en un repte. En molts pobles de muntanya, hi ha més cases tancades que llars habitades, mentre que les persones que hi treballen —pagesia, ramaders, autònoms o famílies joves— sovint no troben habitatge disponible o assequible.
El problema no és la manca d’espai, sinó la desconnexió entre propietat, ús i necessitat social.
Els habitatges rurals, concebuts històricament com a unitats de vida i producció, han estat objecte de processos d’herència, de segona residència o de mercantilització turística.
Aquesta transformació ha reduït l’oferta residencial per a la població permanent i ha trencat un equilibri essencial: el dret de viure i treballar allà on es genera el valor ecològic i productiu del país.
Sense habitatge assequible i continuïtat generacional, no hi ha vida rural possible.
La situació és especialment greu en territoris com Llaés, on la protecció ambiental (PEIN, Xarxa Natura 2000, ZEC) coincideix amb limitacions urbanístiques estrictes i amb una absència de polítiques específiques per garantir l’accés a l’habitatge rural.
La conseqüència és un buit demogràfic encobert: persones que voldrien viure-hi, però no poden; cases en desús que es degraden; i un territori que perd relleu generacional i capacitat de manteniment.
La Plataforma PAVIRU-Llaés, en el marc de l’horitzó 2025–2034, proposa obrir un debat públic sobre habitatge, ús del sòl i justícia territorial, amb criteris adaptats a la realitat de muntanya.
Sense pretendre substituir la funció normativa de les administracions, pot aportar coneixement, dades i propostes que ajudin a repensar aquest àmbit essencial.
Algunes línies de reflexió prioritàries serien:
-
Inventariar l’habitatge existent i analitzar-ne la situació jurídica i funcional (habitatges buits, infrautilitzats, de segona residència o en ruïna).
-
Promoure figures d’habitatge rural assequible, com cessions d’ús, cohabitatge intergeneracional o convenis de lloguer social vinculats a activitats agràries o de gestió ambiental.
-
Fomentar la rehabilitació amb criteris de sostenibilitat i aprofitament energètic, prioritzant l’ús residencial estable sobre l’allotjament turístic.
-
Flexibilitzar la normativa urbanística rural, garantint compatibilitat amb la protecció ambiental però evitant que aquesta sigui una barrera a la vida.
-
Incentivar el relleu generacional amb programes de transmissió d’explotacions i d’habitatge vinculats al retorn rural.
-
Reforçar la cooperació entre administracions locals, propietaris i col·lectius veïnals, per articular polítiques de repoblament arrelades al context.
El dret a arrelar-se no és un privilegi, sinó una condició per a la sostenibilitat del territori.
Mantenir viu un poble no depèn només d’obrir camins o conservar boscos, sinó de garantir que hi pugui viure i treballar gent en condicions dignes.
Sense habitatge, no hi ha relleu; sense relleu, no hi ha gestió ni futur rural.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.