Skip to main content

 

En el marc dels Estudis PAVIRU, la Plataforma pel Patrimoni i la Vida Rural a Llaés ha elaborat una primera diagnosi territorial de les explotacions ramaderes de Catalunya i del Ripollès, amb una aproximació específica a Llaés. L’estudi parteix del Registre d’Explotacions Ramaderes (RER) de la Generalitat de Catalunya a 1 d’agost de 2026, el compara amb la situació registrada l’1 de setembre de 2025 i incorpora altres fonts oficials i informació territorial pròpia.

L’objectiu no és només saber quantes explotacions hi ha, sinó començar a entendre quin tipus de ramaderia sosté el territori, com evoluciona i quines condicions necessita per continuar existint. Aquesta mirada forma part d’un treball més ampli de PAVIRU sobre la continuïtat de la pagesia, la renda agrària, les pastures, la gestió agroforestal i els serveis ecosistèmics. El mateix informe planteja que les dades registrals són només el punt de partida i que caldrà complementar-les amb informació directa sobre superfície realment pasturada, disponibilitat d’aigua, treball, costos, renda, habitatge i continuïtat de les explotacions.

Les dades oficials: una font imprescindible, però insuficient per entendre el territori

Aquesta diagnosi parteix necessàriament de la informació oficial que l’Administració posa a disposició pública, principalment del Registre d’Explotacions Ramaderes (RER) de la Generalitat de Catalunya. És una font imprescindible perquè ofereix una base comuna, pública i contrastable, permet aplicar els mateixos criteris al conjunt de Catalunya i comparar territoris i moments diferents. Precisament per això, l’estudi adopta les dades oficials com a punt de partida i explicita els criteris utilitzats per comptar i comparar les explotacions.

Ara bé, una explotació administrativa no és el mateix que una explotació entesa des del territori. El registre està construït per respondre a finalitats administratives i classifica marques oficials, espècies, sistemes productius, capacitats i seus registrals. No permet saber directament quina superfície gestiona realment cada explotació, on pastura el ramat, quantes persones hi treballen, quina renda genera l’activitat, quina vinculació manté amb una determinada finca o quin paper exerceix en la conservació del mosaic agroforestal. Fins i tot territorialment, una explotació pot tenir la seu registral en un municipi i gestionar pastures situades en un altre.

Aquesta és una limitació de la mateixa informació pública disponible que cal posar de manifest. L’Administració disposa i publica una informació essencialment registral i sectorial, però aquesta informació ofereix una representació necessàriament parcial d’una realitat pagesa que és territorial, econòmica, social i ambiental alhora. El problema es fa especialment visible en territoris de muntanya com Llaés, on una mateixa explotació pot articular finques, pastures, boscos, punts d’aigua i ramats sobre espais diferents, mentre que el registre els observa principalment a través de categories administratives.

Això no resta valor a les dades oficials ni justifica prescindir-ne; ben al contrari. Són la font més adequada per construir una primera base objectivable, reproduïble i comparable i eviten substituir les dades públiques per impressions o estimacions pròpies. Però cal saber exactament què mesuren i què no mesuren. Per això PAVIRU les utilitza com a punt de partida de la diagnosi, no com una descripció exhaustiva de la realitat territorial.

El pas següent consisteix, precisament, a fer tornar les dades al territori: contrastar-les amb les explotacions i amb el coneixement local, identificar les superfícies efectivament pasturades, els ramats que utilitzen Llaés encara que tinguin la seu registral fora, els punts d’aigua i accessos necessaris, les hores de treball, els costos, la renda i les perspectives de continuïtat. El mateix informe identifica aquesta necessitat de validació territorial i proposa aquests indicadors per a les fases següents dels Estudis PAVIRU.

Un Ripollès que manté la seva base ramadera

La primera dada significativa és l’estabilitat del Ripollès en un context català lleugerament regressiu. Catalunya passa de 15.117 a 15.022 explotacions amb activitats de producció i reproducció entre els dos talls analitzats, una reducció de 95 explotacions (-0,6%). El Ripollès, en canvi, passa de 372 a 373, amb un saldo pràcticament estable de +1. Darrere d’aquesta estabilitat hi ha moviment: apareixen 12 marques productives i 11 deixen de constar-hi, fet que obliga a distingir entre canvis reals d’activitat i simples modificacions administratives.

Però allò que singularitza realment la comarca no és tant el nombre d’explotacions com el seu model ramader. De les 373 explotacions productives identificades al Ripollès, 341 —el 91,4%— tenen alguna activitat extensiva o semiextensiva, mentre que al conjunt de Catalunya aquesta proporció és només del 28,8%. A més, el boví és present en 255 explotacions de la comarca i 108 tenen alguna activitat registrada com a ecològica.

La comparació amb altres territoris reforça aquesta especificitat. El 68,4% de les explotacions productives del Ripollès tenen boví, davant del 32% català; i el 29% presenta alguna activitat ecològica, davant del 6,2% del conjunt de Catalunya. El perfil s’aproxima molt més al de comarques pirinenques com la Cerdanya o el Pallars Sobirà que al model predominant en altres zones del país.

Aquesta realitat té conseqüències territorials importants. Si la ramaderia del Ripollès depèn majoritàriament de sistemes extensius o semiextensius, les pastures, els punts d’aigua, els camins, els tancaments, l’accés a la terra i la disponibilitat de mà d’obra no són qüestions perifèriques: formen part de la infraestructura necessària per mantenir l’activitat pagesa. I mantenir aquesta activitat significa també mantenir una gestió quotidiana de grans superfícies del territori.

Llaés: una primera fotografia que cal completar sobre el terreny

L’estudi fa també una primera aproximació específica a Llaés. Mitjançant l’encreuament documental entre el llistat territorial disponible i el RER s’han pogut identificar sis marques oficials corresponents a cinc noms de finca. Quatre d’aquestes sis marques tenen activitats extensives o semiextensives. Es tracta, però, d’un àmbit documental provisional i no d’un cens exhaustiu de la pagesia de Llaés.

Aquesta cautela és especialment important. Que una finca no aparegui identificada inequívocament al registre no significa necessàriament que no tingui activitat agrària o ramadera. Hi pot haver ramats amb seu registral en un altre indret, pastures gestionades des d’una altra explotació o diferències entre els topònims locals i les denominacions administratives. Per això l’estudi deixa expressament pendent una validació territorial amb les persones que treballen i coneixen Llaés.

Aquest és precisament un dels passos següents que planteja PAVIRU: passar del registre administratiu al territori real. Caldrà identificar quines superfícies es pasturen efectivament, durant quants mesos, quins punts d’aigua i accessos són necessaris, quines dificultats afronten les explotacions i quines perspectives de continuïtat tenen.

Conclusions generals: comptar explotacions és només el començament

La diagnosi permet extreure una primera conclusió clara: el Ripollès conserva una estructura ramadera singular dins de Catalunya, fortament vinculada al boví, al pasturatge i als sistemes extensius i semiextensius. Aquesta especificitat obliga a pensar les polítiques de suport a la pagesia des del territori i no únicament des del nombre d’explotacions o de caps de bestiar.

Al mateix temps, l’estudi mostra els límits de les estadístiques administratives. El RER permet saber quines activitats estan registrades, però no ens diu quantes hectàrees es pasturen realment, quantes persones viuen de cada explotació, quantes hores de feina requereix mantenir-la, quina renda genera, quins costos territorials suporta o quins serveis ecosistèmics produeix. Tampoc permet deduir directament la prevenció d’incendis o els beneficis ambientals associats a cada explotació.

Per això aquesta diagnosi no constitueix un punt final, sinó una base de coneixement per continuar treballant. S’integra amb els altres Estudis PAVIRU sobre renda pagesa i mosaic territorial —Fer viure la terra. Pagesia i renda digna pel camp i La trama de la terra. Boscos madurs, espai agrari, corredors ecològics i gestió forestal a Llaés— i permet avançar cap a una lectura conjunta de pagesia, territori i gestió ambiental.

En aquest sentit, la mateixa limitació de les fonts administratives assenyala també una necessitat de política pública: disposar d’informació que permeti comprendre la pagesia no només com una suma d’unitats registrals o activitats sectorials, sinó com una activitat que gestiona territori, produeix aliments, genera treball i renda, manté espais oberts i participa en processos ecològics. L’existència d’informació oficial homogènia és imprescindible, però aquesta informació guanya capacitat explicativa quan es pot relacionar amb la realitat material de les explotacions i dels territoris on desenvolupen la seva activitat.

Per això, el treball que ara s’inicia a Llaés pretén complementar la mirada administrativa amb una mirada territorial, no substituir-ne una per l’altra. Les dades oficials permeten construir la base comuna i comparable; el coneixement de les explotacions i del territori permetrà entendre què hi ha darrere d’aquestes dades. Aquesta combinació ha de permetre que les futures propostes de PAVIRU sobre pastures, aigua, accessos, habitatge, renda pagesa, gestió agroforestal o serveis ecosistèmics parteixin d’una diagnosi cada vegada més completa.

En definitiva, les dades apunten a una idea central: al Ripollès, donar continuïtat a la ramaderia extensiva és també donar continuïtat a una determinada manera de gestionar el territori. Conèixer millor les explotacions, les superfícies que gestionen i les condicions materials que en fan possible la continuïtat és, per tant, una peça necessària per decidir quines polítiques, infraestructures i formes de suport necessita la pagesia de muntanya.

Accedeix a l’Informe complet aquí

 

Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.