Les ruralitats són molt més que un lloc; són una manera de viure, d’organitzar-se i d’habitar el territori. Parlar de ruralitats en plural és reconèixer que no existeix un únic model de món rural, sinó una gran diversitat de formes de vida, d’economies, de comunitats, de paisatges i de relacions amb el medi. Aquesta pluralitat no és un relat teòric: és una realitat que es manifesta cada dia al Ripollès, a Llaés i arreu de les zones rurals del país.
Quan parlem de ruralitats fem referència simultàniament a les dimensions materials, socials, polítiques i simbòliques que configuren els territoris rurals. És el paisatge que veiem i trepitgem: boscos, feixes, pastures, rius, camins i masos. És també la manera com es viu i es teixeix comunitat: la pagesia, el veïnatge, les noves poblacions que arriben, les formes d’associacionisme, els relats d’identitat local i les tensions intergeneracionals. Són igualment les formes de governança i poder que regulen aquests espais: ajuntaments, consorcis, propietats privades, béns comunals, normatives forestals, de caça o d’aigua, i un ampli ventall de polítiques públiques que afecten la vida rural. I és també el conjunt d’imaginaris amb què la societat interpreta el món rural: com a natura preservada, com a espai de producció, com a refugi idealitzat, com a territori despoblat o com a patrimoni a conservar.
Aquestes ruralitats es transformen constantment, influïdes per processos globals com la reorganització de les economies agràries i forestals, la globalització agroalimentària, la turistificació, la mercantilització del sòl i de l’aigua, el canvi climàtic, els incendis forestals, la pressió sobre els recursos hídrics i les polítiques ambientals i territorials que afecten fins al darrer racó del país. També hi incideixen transformacions demogràfiques com el despoblament, l’envelliment, l’arribada de neo-rurals, el teletreball i la migració internacional, que reconfiguren la vida social dels pobles.
A partir d’aquests processos, podem observar diverses formes de ruralitat: la ruralitat productiva centrada en l’agricultura i la ramaderia; la ruralitat multifuncional que combina producció, conservació, turisme i residència; la ruralitat naturalitzada marcada per figures de protecció ambiental com Natura 2000; la ruralitat patrimonial que posa en valor el paisatge i la cultura; la ruralitat residencial vinculada a nous pobladors; la ruralitat vulnerabilitzada que pateix la manca de serveis i oportunitats; o la ruralitat comunitària que manté vives pràctiques d’ús col·lectiu, gestió del bosc i governança compartida.
En aquest mosaic, els conflictes i les tensions són part del funcionament normal del territori. Les disputes per l’ús públic dels camins, les inmatriculacions i la defensa del patrimoni, la compatibilitat entre ramaderia extensiva i normativa ambiental, la regulació del turisme, els projectes energètics, la gestió de l’aigua, la propietat del sòl, l’accés als serveis o les polítiques urbanístiques i forestals formen part de la vida quotidiana de les ruralitats contemporànies. Són espais on interactuen interessos diversos: comunitats locals, propietaris, administracions, empreses, institucions religioses, organitzacions sectorials i actors externs.
Des de PaViRu entenem el món rural com un espai viu, dinàmic i ple de coneixement, on cal compatibilitzar els diferents usos i interessos que convergeixen sobre el territori. Tanmateix, davant de situacions de tensió o conflicte, és imprescindible reconèixer que la petita i mitjana pagesia, i especialment la pagesia familiar i resident, constitueixen el motor essencial de la població local, l’agent principal de la gestió quotidiana del territori, els productors d’aliments i serveis ecosistèmics, i els guardians del patrimoni rural, arquitectònic i històric. La seva funció social, ambiental i comunitària és insubstituïble i ha de ser prioritària en qualsevol decisió que afecti el futur del territori. Preservar i enfortir aquesta pagesia no és només una aposta productiva; és la clau per garantir un model de ruralitat viva, cohesionada i sostenible.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.