Fer visibles els serveis ecosistèmics de Llaés: reconèixer el valor del territori més enllà del mercat i incorporar-lo a la comptabilitat comuna.
Durant anys, el valor del món rural s’ha mesurat només pel que produeix en termes de mercat: litres de llet, tones de fusta, caps de bestiar o quilograms de carn.
Però aquesta mirada és parcial. Cada bosc, cada pastura, cada finca en ús actiu o en repòs genera serveis ecosistèmics essencials: regula el cicle de l’aigua, segresta carboni, manté la biodiversitat, conserva sòls fèrtils, redueix riscos d’incendis i afavoreix el benestar col·lectiu.
Aquests serveis, tot i ser reals i mesurables, no apareixen als balanços públics ni a la comptabilitat nacional. I quan alguna institució o empresa els quantifica, sovint ho fa des de la lògica de mercat, traduint-los en euros sense reconèixer-ne el valor social i ecològic. El resultat és que les persones i comunitats que els sostenen —pagesos, ramaderes, gestors forestals o veïns del territori— queden invisibilitzades.
Allò que no es compta, no existeix. Però si només comptem allò que té preu, descomptem la vida.
Per això, un dels eixos de treball de PAVIRU-Llaés és fer visibles els serveis ecosistèmics del territori, no per convertir-los en mercaderia, sinó per reconèixer-los com a aportacions essencials al bé comú.
Aquest enfocament s’alinea amb la recerca i el debat sobre els comptes satèl·lit dels ecosistemes: instruments de comptabilitat que permeten incorporar el valor ecològic i social a les estadístiques públiques sense sotmetre’l a la lògica del mercat.
A escala local, això vol dir identificar quins serveis genera Llaés, com mesurar-los i quins indicadors poden servir per al seguiment i la presa de decisions compartida.
Entre els principals serveis ecosistèmics del territori destaquen:
-
Regulació hídrica i climàtica: boscos madurs, marges i fonts que asseguren humitat, captació i filtratge natural de l’aigua.
-
Conservació de sòls i paisatge mosaic: pràctiques agroforestals i ramaderia extensiva que prevenen erosió i incendi.
-
Biodiversitat funcional: hàbitats que sostenen pol·linitzadors, flora i fauna útil.
-
Cultura i coneixement local: la memòria i les pràctiques tradicionals com a infraestructura viva de gestió.
-
Benestar social i equilibri territorial: la vida a pagès com a base d’un model de país sostenible.
A partir d’aquest 2025, la Plataforma indagarà sobre els indicadors locals: el conjunt de variables que permetran relacionar estat del medi, gestió i aportacions socials, per avançar cap a uns comptes satèl·lit locals de Llaés.
No es tracta de posar preu a la natura, sinó de dotar-nos d’eines per reconèixer, documentar i defensar allò que sosté la vida.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la vida a pagès siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.