Estudis PAVIRU
Marc general i enfocament de treball de PAVIRU-Llaés (2025–2026)
PAVIRU-Llaés es configura com un espai de coordinació comunitària que treballa de manera estructurada sobre dos vessants indissociables: d’una banda, la recerca, recopilació i producció d’informació fidedigna, amb dades contrastades i criteris rigorosos; de l’altra, la divulgació, incidència i acció comunitària, a partir d’aquesta base de coneixement, mitjançant canals públics, institucionals i experimentals.
Aquest doble enfocament respon a una convicció central: la defensa del territori i de la vida rural no pot sostenir-se només en el relat, ni tampoc únicament en l’acció puntual. Requereix coneixement acumulat, traçable i compartit, però també capacitat de traduir-lo en accions concretes, comprensibles i útils per a la comunitat, les institucions i els actors implicats.
Amb aquest objectiu, PAVIRU-Llaés ha definit un pack estructurat de deu projectes o estudis, concebuts com a infraestructura de coneixement a desenvolupar al llarg d’un horitzó de deu anys. Aquests projectes constitueixen el nucli de producció d’informació del Pla d’Acció i aborden, de manera integral, les dimensions històriques, territorials, ambientals, socials, econòmiques i institucionals de Llaés.
D’aquests estudis en deriven les 32 accions comunitàries, divulgatives, socials o experimentals, plantejades com a outputs concrets: campanyes, cartografies, protocols, proves pilot, espais de participació, propostes de regulació o instruments de governança. Les accions no són improvisades ni autònomes, sinó que emergeixen directament del coneixement produït, i en són una aplicació pràctica i verificable.
Tot aquest disseny —els deu projectes, el seu plantejament metodològic, la seva difusió a través del web, el bloc i la biblioteca digital de PAVIRU-Llaés, les campanyes públiques associades, així com la interlocució amb organismes com el CEINRipollès o el Consell Comarcal del Ripollès— forma part del marc de treball definit el 2025 i que es desplega activament al llarg del 2026.
Aquest desplegament inclou també l’enquadrament jurídic i institucional que permet a la Plataforma actuar amb plena legitimitat davant les administracions públiques, mitjançant la seva inscripció i actuació com a grup d’interès, garantint transparència, traçabilitat i bon govern en la interlocució institucional. No es tracta només de produir continguts, sinó de fer-los operatius en els espais on es prenen decisions que afecten el territori.
Els Estudis PAVIRU que estructuren aquest cicle de treball són els següents:
- Projecte Gorvam. Memòria del relleu, del comú i del temps
- Projecte L’Argelagar. Coneixement territorial, cartografia viva i narrativa comunitària de Llaés
- Projecte Allò Comunal. Catalogació, protecció i restitució dels béns compartits a Llaés
- Projecte Territori Habitat. Patrimoni construït, paisatge viu i mosaic agroforestal a Llaés
- Projecte La trama de la terra. Boscos madurs, espai agrari, corredors ecològics i gestió forestal a Llaés
- Projecte Arrel i sostre. Habitatge rural, infraestructura pagesa i dret d’arrelament
- Projecte Fer viure la terra. Pagesia i renda digna pel camp
- Projecte Ecosistèmics. Remuneració justa dels serveis que sostenen la vida
- Projecte Dret de Pas. Regular l’impacte del turisme de consum sobre el medi rural
- Projecte El futur ja és aquí. Governança participativa, serveis i arrelament a Llaés
Aquest conjunt no és un llistat tancat ni un exercici acadèmic desvinculat de la realitat, sinó una arquitectura coherent de coneixement i acció, pensada per donar continuïtat, profunditat i legitimitat a la defensa del territori, a la vida pagesa i a la comunitat resident.
Aquesta tasca s’ha fet o s’esta fent compartint, llegint, consultant, intercanviant i/o entrevistant (segons cada cas, i sense que cap dels resultats, conclusions o eventuals errors puguin ser adjudicats a cap de les persones que s’esmenten,) a les següents
Expertes llegides i/o consultades:
Tomàs de Montagut (catedràtic d’Historia del dret UPF, Ripollès)
Elisabet Almeda Samaranch (catedràtica de sociologia UB, família baix ripollès, Segle XIV)
Aritz Gómez (Politòleg, Historiador, UPF)
Dídac Sánchez Costa (Sociòleg, Cal Amat, Granja Remença i Llibertària del Puigsacalm)
Ignasi Bernat (sociologia del dret, criminòleg, seguretat pública, UB)
Clara Camps Calvet (sociologia i control social, memòria i identitat, UB)
Joan Casajoana i Vives (referent de la Unió de Pagesos)
Jordi Salbanyà i Benet (Doctor en Dret, advocat i secretari del Consorci Forestal de Catalunya),
Andreu Ferrer (coordinador de l’equip tècnic d’Unió de Pagesos),
Frederic Tormo (Agent Rural, especialista en aspectes legals, usos i costums de camins rurals)
Xavier Campillo i Besses (Doctor en Geografia, especialista en camins, servituds de pas i termenals i en l’estudi geogràfic dels camins rurals i l’accés al medi natural).
Eloi Grau (Secretari de la Confédération Paysanne des Pyrénées-Orientales).
Jordi Massagues (Ingenyer forestal, Enginyeria Agro-Forestal Garriga SL)
Adrià Bassols (Enginyer tècnic forestal, Sotabosc: Silvicultura y gestió forestal integrada)
Richard Betts (Agrosilvopastura ecològica regenerativa, Insaitful)
Maria del Carmen Freixa (Ex presidenta de Micropobles i alcalde de Vallfogona del Ripollès)
Alex de Balanzó (El Puig, Bosc madurs, biodiversitat i ecosistemes)
Antoni Prat i Puig (autor del bloc https://www.vallgesbisaura.com)
Núria Capdevila, Jordi Torruella i David Vilaseca (Revista 855; Sant Quirze de Besora; 2008 i 2011).
Marta Lloret (Masos vius, Intercanvi sobre la Revitalització del Patrimoni Rural; 2025)
Testimonis:
Florenci Torruella (2005; 1938 – Llogater Burbau)
Josep Jordà -papet de Milany- (2003; 1926 – Massover Milany Burbau)
Maria Rosa Mitjavila Fàbregues (2007; 1933 – Les Fleus)
Marti Massover (2008; 1950 El Solei – 1960 El Burbau)
Alfons Coll (2020; 1963 Llogater Milany Burbau)
Lourdes Mitjavila Boixader (2020; 1949 – El Burbau)
Josep Morató (2006)
Josep Almeda i Petitpierre (1935, propietari Burbau)
En aquest sentit, PAVIRU-Llaés no planteja accions aïllades, sinó un procés sostingut en el temps, basat en dades, coneixement compartit i compromís col·lectiu. La defensa del territori és col·lectiva, i per això mateix és una tasca seriosa, planificada i assumida amb responsabilitat.