Els boscos madurs de Llaés són una assegurança ecològica de proximitat. Cal reconèixer-los, estudiar-los i incorporar-los a la gestió pública amb criteris específics.
A Llaés, els boscos cobreixen una part molt significativa del territori. En ells hi descansa el cicle de l’aigua, la fertilitat del sòl, la regulació del clima i, en bona mesura, la seguretat ecològica de tot l’entorn.
Tanmateix, sovint els boscos madurs —els que han arribat a una estructura complexa, amb arbres de diverses edats, sòls vius i microhàbitats consolidats— són els grans oblidats de les polítiques forestals.
Durant dècades, la gestió s’ha orientat sobretot a la producció de fusta o a la prevenció d’incendis amb criteris extensius, però rarament s’ha valorat el paper dels boscos madurs com a infraestructura hidrològica natural.
Aquests boscos retenen humitat, milloren la infiltració de l’aigua, estabilitzen temperatures i afavoreixen la regeneració de fonts, rieres i basses. Són, literalment, una assegurança ecològica de proximitat.
Cada arbre vell és un pou d’aigua, un refugi de vida i un arxiu del clima.
El repte dels pròxims anys (2025-2034) és reconèixer i preservar els boscos madurs no com a espais inactius, sinó com a ecosistemes d’alt valor funcional.
Caldria que les polítiques públiques i la gestió forestal de muntanya incorporin criteris específics per identificar-los, cartografiar-los i garantir-ne la continuïtat dins del mosaic agroforestal i de les figures de protecció ja existents.
La Plataforma PAVIRU-Llaés, des de la seva funció d’anàlisi i observació, no governa ni executa polítiques, però produeix i comparteix dades, estudis i reflexions que poden orientar aquesta transició.
Des d’aquesta perspectiva, considera que caldria:
-
Identificar i caracteritzar els boscos amb estructura madura i sòls biològicament rics, com a àrees prioritàries de recerca i seguiment.
-
Establir perímetres de protecció i observació dins la xarxa d’espais naturals (PEIN, ZEC, ZEPA), diferenciant entre zones de lliure evolució i de gestió adaptativa.
-
Promoure pràctiques de gestió suau (talles selectives, regeneració natural dirigida, manteniment de fusta morta) que afavoreixin la retenció d’humitat i la biodiversitat.
-
Desplegar punts locals de seguiment hidrològic i climàtic, que permetin documentar els beneficis reals de la maduresa forestal sobre el cicle de l’aigua.
-
Integrar aquesta informació als futurs comptes satèl·lit locals i als indicadors de serveis ecosistèmics, de manera que el valor del bosc madur sigui reconegut en termes ecològics i socials.
Aquest conjunt d’accions no constitueix un programa de govern, sinó una proposta d’anàlisi i orientació per a la dècada 2025-2034. L’objectiu és contribuir al debat públic i ajudar a que les polítiques forestals, ambientals i hidrològiques reconeguin el paper essencial dels boscos madurs en la sostenibilitat del país.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la vida a pagès siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.