La ramaderia extensiva és una gestió viva del paisatge. Manté oberts els espais, redueix el risc d’incendi i assegura el futur ecològic del territori.
A Llaés, la presència de bestiar en règim extensiu —sobretot vaques de carn, eugues i alguns ramats de cabres o ovelles— continua sent un element clau del mosaic agroforestal. La seva funció va molt més enllà de la producció alimentària: manté oberts els espais, redueix la càrrega combustible dels boscos, afavoreix la regeneració natural i conserva un paisatge viu, habitat i productiu.
Tot i això, la ramaderia extensiva és avui un dels sectors més fràgils del món rural. L’augment de costos, la manca de relleu generacional, la pressió normativa i la competència d’un turisme desordenat en el territori en dificulten la continuïtat.
Quan s’abandonen les pastures, l’efecte és visible en pocs anys: densificació forestal, pèrdua de biodiversitat herbàcia i més risc d’incendi.
Un prat pasturat és un espai viu; un prat abandonat és un incendi latent.
Des d’una mirada ecosistèmica, cal considerar la ramaderia extensiva com un servei ambiental i social essencial, comparable al manteniment d’infraestructures o a la vigilància del territori. Els ramats són gestors vius del paisatge, i la seva activitat aporta múltiples beneficis col·lectius: prevenció d’incendis, control natural de la vegetació, conservació de prats florits, retorn de nutrients al sòl i transmissió de coneixements tradicionals.
Per tot això, la Plataforma PAVIRU-Llaés, dins l’horitzó 2025–2034, planteja diverses línies d’anàlisi i reflexió que podrien orientar polítiques públiques més justes i eficaces:
-
Reconeixement dels serveis ecosistèmics associats a la ramaderia extensiva dins dels futurs comptes satèl·lit locals i regionals.
-
Cartografia funcional del mosaic agro-silvo-ramader: relació entre zones de pastura, boscos joves i boscos madurs.
-
Seguiment d’indicadors sobre càrrega ramadera, freqüència de pastura, regeneració vegetal i impacte sobre la biodiversitat.
-
Condicions de coexistència entre ramaderia i usos recreatius o esportius del territori, establint criteris de convivència i responsabilitat compartida.
-
Mesures de suport estructural: habitatge, infraestructures, camins rurals, punts d’aigua i serveis veterinàries de proximitat.
Aquest conjunt de línies no constitueix cap programa de govern ni un pla d’execució, sinó una proposta de coneixement compartit per donar base empírica i arguments sòlids a futures polítiques de muntanya.
L’objectiu és contribuir a un model de país que valori la feina pagesa com a element estratègic de seguretat ambiental.
La ramaderia extensiva no és una activitat del passat, sinó una pràctica imprescindible per al futur. En un context d’emergència climàtica, mantenir la vida a pagès és, alhora, una acció de sostenibilitat, de gestió del risc i de justícia territorial.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori.
La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la vida a pagès siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.