Cal reconèixer i compensar la pagesia pel que sosté i pel que renuncia a fer. El valor ecològic i social del territori ha d’entrar a la comptabilitat comuna.
Durant dècades, el treball de la pagesia i de les comunitats rurals ha sostingut bona part dels equilibris ecològics del país: ha mantingut els boscos nets, les fonts actives, els camins oberts i el paisatge habitable.
Tot això, però, no es remunera ni es comptabilitza. Els comptes públics només reflecteixen la producció mercantil, mentre que el manteniment dels ecosistemes —igual que les cures o l’educació informal— es considera una externalitat o, simplement, una tasca invisible.
El que sosté la vida no apareix als balanços, però sense això res no funcionaria.
Reconèixer i remunerar aquestes funcions no vol dir posar preu a la natura, sinó assignar valor i responsabilitat al que realment genera benestar col·lectiu.
Els comptes satèl·lit dels ecosistemes ofereixen una via per avançar en aquest reconeixement: permeten incorporar els valors ecològics i socials a la comptabilitat pública sense sotmetre’ls a la lògica estricta del mercat.
Ara bé, el debat sobre com s’hauria d’articular aquesta remuneració —si a través del mercat (com el comerç de carboni), de subvencions públiques, de compensacions comunitàries en espècie o d’un model mixt— caldria postergar-lo i obrir-lo amb serenitat i evidències.
El que no pot ajornar-se és el principi bàsic: la pagesia i les propietats rurals han de veure reconeguda i compensada la seva aportació a la sostenibilitat col·lectiva.
Aquest reconeixement ha d’incloure, a més de la seva activitat directa, els costos d’oportunitat, el lucre cessant i els possibles danys emergents derivats de les pràctiques que ometen o limiten per preservar els ecosistemes:
deixar zones sense cultivar, reduir càrregues ramaderes, mantenir pastures obertes, conservar boscos madurs o evitar transformacions productives més rendibles però ambientalment perjudicials.
La Plataforma PAVIRU-Llaés, dins de l’horitzó 2025–2034, promourà estudis i dades locals que permetin quantificar aquestes aportacions i costos reals, per aportar arguments sòlids i informació verificable al debat sobre els mecanismes de remuneració justa.
No es tracta de crear una nova burocràcia ni d’imposar models externs, sinó de construir una comptabilitat ampliada i empírica, que connecti la dimensió ecològica, social i econòmica de la vida rural.
Des d’aquesta mirada, caldria considerar:
-
Integrar els serveis ecosistèmics (aigua, sòl, biodiversitat, pol·linització, fixació de carboni, paisatge, etc.) als indicadors socioeconòmics locals.
-
Reconèixer la pagesia com a proveïdora de serveis públics essencials, compensant no només el producte, sinó la gestió sostenible i les renúncies productives que això comporta.
-
Promoure instruments de retorn col·lectiu i fiscalitat verda, que distribueixin el reconeixement i reforcin les economies locals.
-
Documentar els costos d’oportunitat i els impactes evitats, per fer visibles les aportacions reals que avui queden fora dels balanços.
-
Garantir transparència i equitat en qualsevol model futur de compensació, per evitar l’especulació o la concentració de beneficis en grans actors.
Remunerar el que sosté la vida no és una qüestió tècnica, sinó de justícia territorial: vol dir reconèixer les persones i els territoris que conserven els sistemes que fan possible la vida col·lectiva.
És posar la comptabilitat al servei de la realitat, i no a l’inrevés.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.