Els camins i els prats no són parcs temàtics. Cal informació, senyalització i límits d’ús per garantir la convivència entre medi, vida rural i visitants.
Els darrers anys, la popularització de les activitats a l’aire lliure —senderisme, curses, bicicletes de muntanya, rutes 4×4 o pràctiques esportives diverses— ha transformat profundament els espais rurals.
Les plataformes digitals i les xarxes socials han convertit racons abans poc coneguts en destins massius, sovint sense criteris de capacitat de càrrega ni informació prèvia sobre la seva fragilitat ambiental o social.
Aquest fenomen, aparentment inofensiu, té efectes acumulatius: erosió de camins, molèsties al bestiar, contaminació acústica, abandonament de residus, risc d’incendis i, sobretot, pèrdua de convivència entre qui hi viu i qui només hi passa.
A Llaés, com a molts altres territoris de muntanya, aquesta pressió turística i esportiva afecta la quotidianitat de la pagesia, la seguretat de les persones, el manteniment del paisatge i els valors a preservar com a espai PEIN i Xarxa Natura 2000.
El dret a gaudir del medi natural no pot convertir-se en el dret a degradar-lo.
En efecte, cal recordar que els espais rurals no són parcs temàtics: són llocs habitats, productius i de conservació de la natura.
La gran majoria del territori pertany a propietats privades, o bé a infraestructures comunals i d’ús compartit entre persones residents, propietaris i serveis públics.
La seva protecció no passa per restringir la vida rural, sinó per ordenar els usos, establint informació clara, senyalització adequada i límits concrets que garanteixin la convivència entre activitats econòmiques, socials i ambientals.
I, eventualment, davant situacions d’alta conflictivitat o manca d’exercici efectiu de la potestat pública de control, caldria considerar tancaments preventius o regulacions temporals.
La Plataforma PAVIRU-Llaés, dins l’horitzó 2025–2034, vol aportar dades, reflexions i criteris que ajudin a repensar la relació entre turisme, mobilitat i vida rural.
No proposa regular directament, però sí posar sobre la taula elements que les administracions i els col·lectius locals haurien de considerar per garantir un ús compatible i respectuós del territori:
-
Definir capacitats de càrrega i períodes d’ús per als senders, camins i zones sensibles destinats a activitats lúdiques, recreatives i esportives, tenint en compte les èpoques de cria, sega o pastura.
-
Diferenciar triplement aquests senders i camins:
-
els homologats per a usos lúdics, recreatius o esportius;
-
els camins veïnals, silvoagrícoles, ramaders o de serveis, siguin de titularitat pública, privada o indeterminada;
-
i els accessos a propietats privades tancats o sense autorització prèvia.
Aquesta distinció ha d’anar acompanyada d’una senyalització coherent i d’informació comprensible.
-
-
Autoritzar i calendaritzar les activitats esportives organitzades (curses, travesses, trials, caminades, etc.), exigint-ne autoritzacions específiques i estudis d’impacte ambiental i social.
-
Desenvolupar protocols de seguretat i convivència amb la pagesia i el bestiar, establint la responsabilitat civil dels organitzadors i participants.
-
Regular l’ús de plataformes digitals que difonen rutes, assegurant que la informació sigui veraç, actualitzada i respectuosa amb les condicions locals i els permisos corresponents.
-
Promoure campanyes d’educació ambiental i de respecte, especialment adreçades als visitants ocasionals i a les empreses de turisme actiu.
L’objectiu no és prohibir, sinó garantir que l’ús públic del territori i els fluxos de visitants siguin compatibles amb la seva funció ecològica, social i productiva —i que es desenvolupin pels llocs prèviament establerts i acordats.
Sense aquest equilibri, la pressió turística i esportiva acaba expulsant la vida rural que dona sentit i sostenibilitat al paisatge.
A Llaés, com en molts altres llocs de muntanya, el repte és preservar la convivència dins el marc dels drets i deures de les persones i col·lectius implicats.
Cal que els fluxos de visitants circulin en la quantitat i els períodes acordats, però també amb respecte, corresponsabilitat i reconeixement de qui cuida el territori durant tot l’any.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.