No tots els camins són de titularitat pública ni tots admeten els mateixos usos. Cal criteri, senyalització i respecte per garantir la convivència i la responsabilitat compartida.
Els camins són l’esquelet del territori. Articulen el pas, la comunicació i la vida quotidiana: connecten masos, fonts, prats, boscos i pobles.
Però també són un dels espais on avui es manifesten més conflictes entre propietat privada, ús veïnal i pràctiques recreatives o esportives de visitants.
Els canvis en la mobilitat, el turisme de consum i les noves formes de lleure han generat una percepció errònia: que tot camí és públic i d’ús lliure. Aquesta idea, àmpliament difosa per plataformes digitals, ha banalitzat el concepte de “dret de pas” i ha provocat conflictes de convivència, invasions de propietats i deteriorament ambiental.
El dret de pas no és un dret universal: és un dret regulat, condicionat i corresponsable.
Els camins poden tenir orígens, titularitats i règims jurídics molt diferents: públics, comunals, privats amb servituds, o de domini indeterminat.
Conèixer aquesta diversitat és clau per entendre que no tots els camins són d’ús públic, ni tots admeten els mateixos usos.
A més, la legislació catalana (Llei municipal i de règim local, Llei de muntanya, Codi civil de Catalunya, i normativa forestal i ambiental) estableix obligacions i responsabilitats tant per a qui transita com per a qui és titular o gestor del camí.
En el cas de Llaés, el mosaic de camins —veïnals, forestals, de servei o de pas tradicional— forma part d’un patrimoni complex, sovint no inventariat o amb titularitat difusa.
Aquesta situació reclama coneixement, documentació i criteris compartits abans de qualsevol regulació o obertura indiscriminada.
La Plataforma PAVIRU-Llaés, dins l’horitzó 2025–2034, promourà estudis i treballs de camp que ajudin a identificar els tipus de camins existents, la seva naturalesa jurídica i els usos compatibles.
Sense pretendre actuar com a òrgan de regulació, vol contribuir a una governança informada del territori, basada en dades, diàleg i respecte mutu.
Algunes línies d’anàlisi i reflexió serien:
-
Distingir i cartografiar les tipologies de camins (públics, veïnals, privats amb servitud, comunals o encara indeterminats).
-
Documentar els drets i obligacions de pas, segons la seva naturalesa i normativa aplicable.
-
Definir protocols d’accés i senyalització que diferenciïn usos productius, veïnals i recreatius, evitant confusions i conflictes.
-
Clarificar la responsabilitat civil en cas d’accidents, danys a infraestructures o afectacions al bestiar o a conreus.
-
Establir criteris de convivència entre activitats econòmiques, usos públics i propietats privades, prioritzant el diàleg i la mediació davant del conflicte.
-
Impulsar un inventari públic i dinàmic de camins, com a eina de transparència i corresponsabilitat.
Aquesta línia de treball parteix d’una idea senzilla: no es pot protegir allò que no es coneix, ni conviure en allò que no s’entén.
Els camins són part del patrimoni rural, però també del contracte social entre el territori i la ciutadania, especialment prioritzanrt la que viu respecta a la que la visita. Preservar-los amb respecte i criteri és garantir-ne la funció essencial: connectar, no dividir.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.