El valor del territori no es mesura pel que produeix, sinó per la vida que hi és possible. Llaés és viu, i aquest és el seu futur.
Un territori no és un mapa. És una trama viva de relacions: entre persones, espècies, aigües, sòls, memòries i esperances.
Llaés, com tants altres espais rurals de muntanya, no es pot entendre només a partir de la seva geografia o del seu valor ecològic, sinó de la vida que l’habita i el sosté —una vida que és alhora fràgil i persistent, quotidiana i essencial.
El futur no s’ha de mesurar per l’activitat econòmica que es produeix, sinó per la vida que continua sent possible.
Aquesta és la idea central que inspira el treball de la Plataforma pel Patrimoni i la Vida Rural a Llaés (PAVIRU-Llaés): reconèixer que el territori té valor quan és viu, quan manté la seva funció ecològica, la seva memòria i la seva capacitat d’acollir persones que hi vulguin arrelar-se i tenir-hi futur.
Durant el 2025, la Plataforma ha començat a construir una primera base de coneixement compartit:
— sobre els serveis ecosistèmics i els comptes satèl·lit locals,
— sobre la funció dels boscos madurs, els bacs i el mosaic agro-silvo-ramader com a estructura de resiliència,
— sobre el patrimoni comunal i els camins com a béns col·lectius a protegir,
— sobre la necessitat d’un habitatge rural assequible i amb continuïtat generacional,
— i sobre la importància de la transparència, la convivència i la governança compartida.
Aquest camí no tanca res: obre una dècada de treball (2025–2034) que vol convertir aquestes línies d’anàlisi en criteris, protocols i instruments útils per al territori i per a altres zones rurals que comparteixen reptes semblants.
PAVIRU-Llaés no és una administració, ni un projecte tancat: és una eina cívica i col·lectiva al servei de la vida rural, del coneixement obert i del respecte pels béns comuns.
El repte que tenim davant és de fons: com redefinir el valor del territori tenint en compte, es clar, el preu del sòl o la rendibilitat immediata però, no només…
Es tracta d’acceptar una mesura diferent: la vida com a criteri. Vida humana, però també productiva, ecològica, comunitària i simbòlica.
Només així tindrem una escala capaç de valorar el que no es pot comptar però sí cuidar: el temps, la memòria, la convivència i la continuïtat de la terra.
El futur rural no es construeix amb grans plans, sinó amb presència, cura i coneixement compartit. Llaés és viu, i el seu valor rau en aquesta evidència: en la capacitat de les persones i comunitats que, amb constància -i a vegades, també, amb discreció-, mantenen oberta la trama que sosté la vida.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.