Aquest any 2026, i a diferència dels darrers anys, el traçat del 27è Ral·li de la Llana (8-11 d’abril) ha tornat a incloure el pas pel territori de Llaés i zones adjacents, afectant directament el veïnat, les activitats agràries i forestals, i espais inclosos dins l’EIN Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt (PEIN i Xarxa Natura 2000).
El coneixement d’aquest fet es va produir de manera tardana i incompleta. El dia 29 de març es va difondre un simple avís informant del tall de la carretera en determinades franges horàries, sense cap informació sobre el recorregut complet, les condicions de l’activitat ni les autoritzacions en què es fonamentava. Aquest avís implicava, en la pràctica, el tancament de l’única via d’accés i sortida a diversos habitatges i explotacions durant bona part de la tarda i el vespre.
Davant d’aquesta situació, el dia 30 de març, des de la plataforma PaViRu Llaés, juntament amb veïns i veïnes afectats, vam presentar una sol·licitud formal demanant la suspensió o modificació del traçat. Aquesta sol·licitud es fonamentava en una vintena de punts que abordaven, de manera sistemàtica, les afectacions ambientals, territorials, socials i de seguretat que comportava la realització de la prova en aquest àmbit.
Entre d’altres, es posava de manifest:
- la impossibilitat material de garantir la seguretat de persones i béns
- la restricció efectiva de la llibertat de circulació i accés als domicilis
- l’ús privatiu d’una infraestructura pública essencial
- el risc en situacions d’emergència en un entorn sense alternatives d’accés
- la incompatibilitat amb els valors i funcions d’un espai natural protegit
- i la subordinació dels usos agraris i veïnals a una activitat recreativa de caràcter privat
La resposta administrativa de la Generalitat de Catalunya no es va produir en temps útil. Tot i que formalment està datada el 9 d’abril, la seva notificació es va posar a disposició el dia 10 d’abril a les 13:32 h, és a dir, quan la prova ja s’estava desenvolupant. A més, la resposta es limitava a remetre genèricament a l’existència d’un informe favorable emès el 27 de març per part del Servei de Gestió d’Espais Naturals Protegits, sense adjuntar-lo ni detallar-ne el contingut, els condicionants imposats o els criteris que en justificaven la valoració positiva. Tampoc s’hi donava resposta als arguments exposats en el nostre escrit. Per la seva banda, els Ajuntaments que van autoritzar l’esdeveniment (els de Ripoll i Santa Maria de Besora) ni tan sols ens van respondre. Això va impedir qualsevol actuació efectiva per part dels veïns i de la plataforma, generant una situació de total indefensió.
La prova es va acabar realitzant -no sabem encara si complint o no les condicions previstes-, amb afectacions significatives per al territori i el veïnat, confirmant moltes de les qüestions que havíem posat sobre la taula.
Davant d’això, des de PaViRu Llaés hem iniciat com a noves actuacions:
- diverses sol·licituds d’accés a la documentació administrativa (autoritzacions municipals i informe ambiental),
- requeriments per conèixer els criteris i condicionants aplicats,
- i accions orientades a valorar la possible vulneració de drets i la manca de garanties en el procediment.
Aquesta situació posa de manifest un problema de fons: la dificultat de compatibilitzar determinades activitats amb la realitat dels territoris rurals vius, on les infraestructures no són neutres, sinó essencials per a la vida quotidiana, l’activitat agrària i la cohesió social.
Des de PaViRu Llaés continuarem treballant per defensar el territori, els drets dels seus habitants i el reconeixement dels usos que el sostenen.
En aquest context, i més enllà dels escrits, les instàncies i els procediments administratius, considerem necessari donar veu també a l’experiència viscuda sobre el terreny. Perquè allò que sovint queda diluït en informes, resolucions o justificacions tècniques, es fa evident en el dia a dia de qui habita el territori. El que segueix és un relat d’aquest dia, escrit des de dins, que posa paraules a allò que vam viure i a allò que, massa sovint, no queda recollit en cap expedient.
Un dia de ral·li
Dolors Prats (avatar, com a petit homenatge a una militant antifeixista de Ripoll que va acabar als camps de concentració alemanys)
Avui és un dissabte qualsevol de principis d’abril. Ja tot verdeja. Fa dies que els oms han florit, verd pàl·lid que anuncia el que vindrà. Els arços ens han regalat una meravella, mars blanques que sacseja la brisa de la vall. I el que a mi més m’agrada, fa dies que els ocellets ens canten.
Som en un racó de món. D’aquells llocs oblidats, al marge, que gairebé mai li importa massa a ningú. Per arribar aquí has d’anar cap a la muntanya i després girar a la dreta. Per una pista emporlanada fa anys, que poc o gens ningú ens manté massa.
Avui, però, no és un dissabte qualsevol de principis d’abril. Avui han decidit que per aquesta petita vall ha de passar el Ral·li de la Llana. Un esdeveniment que diuen que «genera activitat econòmica, promou el turisme i reforça la identitat dels territoris que l’acull», «un compromís amb el país». El seu lema ho deixa clar: «fem tradició, projecció i territori». Perquè segons els seus organitzadors i els polítics de torn que l’impulsen ens ha de quedar clar que el Ral·li de la Llana «posa en valor el patrimoni natural i cultural del nostre país». Fins i tot ens diuen que els hem de rendir pleitesia a l’ocupant posant-los a «disposició els nostres paisatges», doncs sembla que els hem d’esperar com a bons súbdits «amb els braços oberts i la taula parada».
Sembla una broma, però no fa gràcia. Lluny de ser plàcides ovelles trescant pels camps han sigut llops amb pell de xai. Que han ocupat per la força el territori, tancant les persones que vivim aquí a casa sense poder-nos moure fins ben entrada la nit. Doncs aquesta pista que abans us parlava és l’única via d’accés que tenim a les nostres llars, i ben segur l’estat amb què hagi quedat ja serà problema d’un altre.
Durant tota la tarda els motors han rugit i els ocellets han callat. Que aquí li importa que aquestes muntanyes siguin espais naturals protegits? I que tota la pista sigui un reguitzell de cadàvers d’amfibis i escombreries? Que s’ocupin pastures perquè els espectadors puguin veure mig segon un cotxe-bala? Un despropòsit darrera un altre.
Avui ha sigut un dia trist. Per veure que aquest ral·li, lluny de ser el que anunciaven, ha sigut un espai més de consum: de consum de benzina, de quilòmetres, de paisatges, de persones que vivim aquí. A la merda el seu compromís amb el país i la seva promoció econòmica.
No necessitàvem aquest ral·li per res i no volem que torni. Que ens serveixin aquestes paraules per conjurar-nos a què no ho tornin a fer. I fins i tot a encomanar-nos als emboscats que van viure en aquestes valls per agafar forces la pròxima vegada que tornin els llops amb pell de xai.
Per acabar amb una mica d’alegria. Sento cantar el xot, segur que demà també ho faran els ocellets.
Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.