Skip to main content

 

Els primers resultats de l’estudi de PAVIRU sobre connectivitat mostren que el 15,87% del territori no té cobertura de dades 4G ni 5G. Les mancances es concentren en zones contínues i afecten de manera molt desigual les finques i els camins. L’arribada fa pocs mesos del 5G amplia les possibilitats de connexió, però encara deixa un terç de Llaés sense cobertura i depèn d’una sola xarxa.

A Llaés, el lloc des d’on es fa servir un telèfon mòbil condiciona les possibilitats de connexió i les opcions de contractació. El 50,24% del territori queda fora de la cobertura de dades conjunta de Movistar, Vodafone i Orange, les tres principals i úniques xarxes d’antenes, analitzades per PAVIRU. En una part d’aquests espais es pot accedir a internet a través d’una o dues xarxes. En d’altres, no hi arriba cap servei 4G o 5G. La possibilitat de triar proveïdor queda, així, limitada per la geografia de la cobertura.

Aquestes son algunes de les conclusions dels primers resultats de l’anàlisi de connectivitat mòbil que PAVIRU està desenvolupant a Llaés. El treball dona continuïtat a la reflexió sobre polítiques digitals i món rural: viure en un territori de població dispersa no hauria de comportar l’acceptació de serveis insuficients.

PAVIRU-Llaés és una plataforma de coordinació comunitària que promou estudis i propostes per sostenir la vida rural. Aquesta recerca s’insereix en el punt 2 de l’estudi 10, «El futur ja és aquí. Governança participativa, serveis i arrelament a Llaés», dedicat als serveis públics i tecnològics i a la reducció de la bretxa digital. Correspon a la línia estratègica 4.2 del projecte. L’anàlisi es recolza en la base cartogràfica de l’estudi 02, L’Argelagar, que permet relacionar la cobertura amb les finques, els masos i els recorreguts del territori. Forma part, per tant, d’un treball compartit entre els estudis de PAVIRU.

La recerca parteix dels mapes estatals de cobertura declarada pels operadors, complementats amb la referència de servei bàsic de Movistar i amb criteris derivats de l’experiència de camp de l’autor. Els resultats descriuen la superfície del territori, no el percentatge de població connectada. Tampoc no equivalen a una mesura de la velocitat que arriba a cada casa. Permeten, però, identificar mancances i situar-les amb prou detall per orientar les comprovacions i les demandes de millora.

En aquest sentit, el primer buit detectat afecta l’accés habitual a dades. El 15,87% de Llaés no té cobertura cartografiada ni de 4G ni de 5G. Dins d’aquest espai, el 10,66% del territori queda limitat al servei bàsic 2G/3G considerat en l’estudi, mentre que el 5,21% es classifica sense petjada de cap tecnologia segons les fonts i els criteris adoptats.

Aquesta distinció té conseqüències quotidianes. Poder fer una trucada o enviar un missatge lleuger no resol les necessitats d’una activitat que exigeix intercanviar documents, consultar aplicacions o enviar fotografies. El 4G pot permetre aquests usos si la connexió té prou qualitat. El 5G pot ampliar-ne la capacitat. Allà on no arriba cap de les dues tecnologies, les possibilitats de fer servir dades mòbils queden seriosament limitades.

El mapa mostra, a més, que les mancances no es reparteixen de manera uniforme. Dues zones contínues concentren més del 80% de tota la superfície sense 4G ni 5G. Hi ha sectors extensos molt afectats al costat d’altres amb cobertura gairebé completa. Una mitjana per a tot Llaés pot ocultar aquesta desigualtat interna i donar una imatge poc representativa de l’experiència de qui viu o treballa en els punts més desafavorits.

 

Les diferències entre finques ho concreten. A la part analitzada del Molí de les Tenes, el percentatge sense 4G ni 5G arriba al 93,17%. A Les Tenes és del 43,61%, i a Vinyagarsa, del 32,42%. Aquestes xifres corresponen a la superfície de cada finca dins de l’àmbit estudiat; no descriuen per si soles la recepció dins dels edificis. Mostren, en canvi, fins a quin punt una mateixa diagnosi territorial conté situacions molt diferents.

 

La connexió també s’interromp al llarg dels recorreguts. El 16,83% de la longitud analitzada dels camins veïnals queda sense 4G ni 5G. A la xarxa de recorreguts aptes per l’oci i la recreació (denominats magenta), la proporció és del 13,16%. Per a qui treballa fora del mas, es desplaça entre finques o fa servir aplicacions durant un recorregut autoritzat, la continuïtat del servei és rellevant, ja que la cobertura al punt de sortida o d’arribada no resol les mancances del trajecte.

L’estudi també examina la cobertura als masos i edificis recollits al catàleg de PAVIRU, que inclou algunes baumes. En total, s’han analitzat 55 emplaçaments. Amb el criteri conservador adoptat a partir de l’experiència de camp sobre la fluctuació del senyal, 14 queden sense una connexió de dades considerada disponible habitualment: set només disposen de servei bàsic 2G/3G i set queden sense cap petjada admesa. Són localitzacions de masos, edificis i baumes, no un recompte de llars habitades. El criteri evita presentar una cobertura situada al límit com una connexió quotidiana prou estable.

 

L’arribada fa pocs mesos del 5G introdueix una millora, però manté dues mancances. La primera és territorial: encara el 33,41% de Llaés queda sense cobertura 5G. La segona afecta les alternatives: tota la petjada 5G representada a l’àmbit estudiat correspon a Movistar. Les comprovacions preliminars de l’autor situen aquesta incorporació com a recent i indiquen que no sempre es pot confirmar sobre el terreny.

D’altra banda, la dependència a una sola xarxa amb cobertura limita la capacitat d’elecció. Hi pot haver diferents marques comercials que ofereixin serveis sobre una mateixa infraestructura, però canviar de marca no crea una cobertura independent. Si aquella xarxa no funciona en un indret o no ofereix les condicions necessàries per manca d’interconnexió de les xarxa d’antenes, les alternatives continuen sent limitades. La qüestió és especialment rellevant quan la connexió es fa servir per accedir a serveis públics: el lloc de residència no hauria de forçar la ciutadania a dependre d’una infraestructura o empresa concreta per completar una gestió.

La comparació amb el Ripollès i Catalunya ajuda a precisar el diagnòstic. En 4G, el 18,32% de Llaés queda sense cap de les tres xarxes analitzades, davant del 19,72% del Ripollès i el 9,79% de Catalunya. El buit territorial de Llaés és semblant al comarcal i gairebé duplica el del conjunt català. Quan es considera la disponibilitat simultània de les tres xarxes 4G, més de la meitat de Llaés en queda fora, mentre que a Catalunya aquesta mancança afecta aproximadament un terç del territori.

En 5G, Llaés presenta menys superfície sense cobertura que la mitjana comarcal i catalana. Aquesta dada favorable conviu amb l’esmentada dependència a una única xarxa (Movistar). L’extensió de la cobertura i la possibilitat d’escollir són dimensions diferents de la connectivitat, i totes dues condicionen el servei que pot obtenir la població.

 

Aquests resultats parcials concreten una de les qüestions plantejades en la reflexió anterior de PAVIRU: la digitalització pot reduir desigualtats si les condicions d’accés ho fan possible. Sense una intervenció orientada a corregir les mancances, també les pot aprofundir. Una connexió deficient pot obligar a dedicar més temps a una gestió, buscar un altre lloc des d’on fer-la o assumir una despesa addicional. Aquest esforç pesa de manera diferent segons els recursos de cada llar o explotació.

En qualsevol cas, els avantatges de la vida al camp no son transaccionables ni han de pensar-se com a una mena de compensació davant una connexió que impedeix completar una gestió o mantenir una comunicació de treball.

Per això, el seguiment de les polítiques digitals ha de fixar-se en els llocs que continuen sense servei i en les persones que tenen menys marge per resoldre el problema pel seu compte. A Llaés, el treball de PAVIRU permet començar a situar aquestes prioritats: zones contínues sense dades, finques amb una afectació elevada i camins on la connexió perd continuïtat. També permet demanar que les millores s’avaluïn segons el servei efectiu i les alternatives que aporten.

La recerca continuarà aprofundint en la relació entre els mapes i l’experiència quotidiana al territori. El propòsit del segon eix de l’estudi 10 és convertir aquest coneixement en propostes que es puguin discutir amb el veïnat, la pagesia i les institucions. Les zones sense cobertura ja tenen una localització i una dimensió. El pas següent és concretar quines actuacions les han de reduir, qui les ha d’impulsar i com es comprovarà que la millora arriba a qui la necessita.

Font dels resultats: PAVIRU, anàlisi de cobertura mòbil de Llaés, revisió del 6 d’octubre de 2026. Resultats parcials de la recerca vinculada a l’estudi 10, amb suport cartogràfic de l’estudi 02.

Estudis PAVIRU Consultar

Mapes de cobertura Consultar

 

Aquest web i la Plataforma no són un espai de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés.