Observatori del Clima a Llaés

Observatori del Clima a Llaés (fase pilot i de consolidació)

Una iniciativa de la Plataforma pel Patrimoni i la Vida Rural a Llaés (PAVIRU)

El canvi climàtic és un fenomen global, però els seus efectes es manifesten de manera concreta i desigual sobre cada territori. La temperatura, les precipitacions, la humitat, els períodes de sequera, les gelades, la neu, el vent o els episodis

meteorològics extrems interactuen amb l’altitud, l’orientació, el relleu, els boscos, les pastures, els cursos d’aigua i els usos humans del territori. Per això, comprendre com està canviant el clima requereix, al costat de les grans sèries i models climàtics, una observació continuada a escala local.

Aquesta necessitat és especialment significativa en territoris rurals i de muntanya com Llaés. La seva diversitat altitudinal i topogràfica, la combinació d’espais forestals, agraris i de pastura i la baixa densitat de població configuren nombrosos microclimes i fan que les condicions observades en una estació meteorològica relativament propera no siguin necessàriament representatives de tot el territori.

En aquest context neix l’Observatori del clima a Llaés de la Plataforma PAVIRU, com una iniciativa comunitària de coneixement i seguiment del territori. L’objectiu no és substituir les xarxes meteorològiques oficials ni els estudis científics existents, sinó complementar-los mitjançant una observació de proximitat, continuada en el temps i vinculada directament a les característiques ambientals i als usos rurals de Llaés i del seu entorn.

Observar el clima per comprendre el territori

L’Observatori parteix d’una concepció integrada del territori. El clima no constitueix una variable aïllada: condiciona la disponibilitat d’aigua, el funcionament dels ecosistemes, el creixement dels boscos, les pastures, l’activitat agrària i ramadera, el risc d’incendi, la biodiversitat i, en definitiva, les possibilitats de mantenir una vida rural activa.

El seguiment climàtic pot permetre, amb el pas dels anys, disposar d’una memòria ambiental pròpia de Llaés. L’acumulació sistemàtica de dades permetrà observar variacions estacionals i interanuals, identificar episodis singulars i, quan les sèries temporals siguin prou llargues, analitzar possibles tendències locals i contrastar-les amb les observades a escala comarcal i general.

Aquesta informació pot adquirir també una dimensió pràctica. Conèixer millor el comportament climàtic del territori pot contribuir a orientar decisions sobre gestió forestal, disponibilitat i conservació de l’aigua, manteniment de pastures, activitat agrària, prevenció d’incendis, conservació de la biodiversitat o adaptació davant episodis climàtics extrems.

Una xarxa territorial, no una única estació

La diversitat interna de Llaés fa especialment interessant treballar amb diversos punts d’observació. Per això, el projecte parteix de la combinació de dades procedents de diferents sectors i altituds, en lloc de considerar una única estació com a representativa de tot el territori.

El punt propi d’El Burbau/Gorva, situat aproximadament a 1.100 metres d’altitud, a la part alta de la serra de Milany, permet observar les condicions de muntanya i del sector oriental de Llaés. Les dades de Vallfogona del Ripollès, a una altitud inferior, aporten una referència de vall i del sector nord, proper a Sant Bernabé de les Tenes. Finalment, Montesquiu, encara més baix i situat cap al sud-oest, permet incorporar les condicions del corredor del Ter, del tram final de la riera de Vallfogona i de l’entorn de la C-17.

La comparació entre aquests punts permet començar a observar gradients altitudinals i territorials i, sobretot, evita reduir la complexitat climàtica de Llaés a les dades d’un únic emplaçament.

Coneixement local, dades i noves eines

L’Observatori vol combinar tres fonts de coneixement complementàries: les dades instrumentals, les fonts i sèries oficials disponibles i el coneixement acumulat per les persones que viuen i treballen al territori. L’observació pagesa i rural —sobre les pluges, les fonts, la neu, les gelades, els períodes vegetatius, les pastures o el comportament dels boscos— constitueix també una memòria ambiental que pot ajudar a interpretar les dades quantitatives.

Al mateix temps, el projecte vol explorar les possibilitats que ofereixen les noves eines d’anàlisi i, particularment, la intel·ligència artificial. La IA pot facilitar la recopilació i sistematització de grans quantitats de dades, la comparació entre estacions i períodes, la detecció d’anomalies o patrons i l’elaboració de síntesis periòdiques. La seva funció, però, ha de ser instrumental: ajudar a interpretar millor les dades, mantenint sempre la traçabilitat de les fonts i diferenciant les observacions efectivament registrades de les inferències o interpretacions.

Un projecte de PAVIRU al servei de Llaés

L’Observatori s’inscriu així en una concepció més àmplia de PAVIRU: conèixer el territori per poder-lo preservar, gestionar i habitar. La conservació del patrimoni natural i cultural, la continuïtat de la pagesia i de la vida rural, la gestió forestal, l’aigua, la biodiversitat o l’adaptació al canvi climàtic no són qüestions independents, sinó dimensions diferents d’un mateix territori viu.

Per això, l’Observatori no es planteja únicament com un repositori de dades meteorològiques, sinó com una infraestructura comunitària de coneixement. Una eina oberta a créixer progressivament, incorporar nous punts d’observació, ampliar les variables analitzades i establir col·laboracions amb administracions, organismes científics, entitats i persones interessades en el seguiment ambiental del territori.

Durant aquesta primera etapa, PAVIRU està desenvolupant proves pilot per determinar les fonts de dades, els sistemes de tractament, els indicadors i les formes de presentació més adequades. L’objectiu és presentar els primers resultats d’aquest treball i una proposta de funcionament de l’Observatori en la reunió de PAVIRU prevista per al 14 de novembre de 2026.

L’horitzó, però, és necessàriament de llarg termini. En matèria climàtica, cada nova dada adquireix més valor quan pot comparar-se amb les acumulades durant anys. Començar avui a construir aquesta sèrie significa crear una memòria climàtica i ambiental de Llaés que pugui ser útil tant per entendre els canvis presents com per prendre decisions sobre el futur del territori.