Skip to main content

Proposta PAVIRU de xarxa de camins i usos a Llaés i les zones adjacents

Novembre de 2026

Consultar el mapa interactiu de la Xarxa de Camins i Usos

Descarregar la proposta definitiva amb mapes i annex (PDF · 49 pàgines)

Índex

  1. Presentació i acord de PAVIRU
  2. Fonts i mètode de treball
  3. Xarxa física i reconstrucció dels camins
  4. Usos de circulació
  5. Convivència, vida rural i impuls institucional
  6. Consulta i participació comunitària
  7. Documents, fonts i normativa
  8. Finalitat del treball i dels espais de publicació

1. Presentació i acord de PAVIRU

1.1. Objecte de la proposta

La Plataforma pel Patrimoni i la Vida Rural de Llaés (PAVIRU) presenta una proposta de Xarxa de camins i usos per a Llaés i les zones adjacents. Els membres de la plataforma van acordar, en la seva reunió anual ordinària pel 2027, impulsar aquest treball davant les institucions competents durant els propers mesos.

1.2. Necessitat i finalitat

Els camins permeten arribar a casa, treballar els camps i els boscos, atendre el bestiar o accedir a un indret en cas d’emergència. Alhora, poden acollir activitats esportives, recreatives i turístiques amb necessitats i efectes diversos. La proposta respon a la manca d’un inventari que reculli conjuntament els camins i els seus usos en aquest àmbit. PAVIRU ha reunit informació dispersa en documents, cartografies i portals oficials, l’ha contrastada amb el coneixement local i l’ha organitzada perquè es pugui examinar tram a tram.

2. Fonts i mètode de treball

2.1. Sistematització de la informació publicada

PAVIRU parteix de la informació oficial ja publicada i dels recorreguts documentats per les entitats que els promouen. La seva aportació és sistematitzar aquestes fonts, contrastar-les amb el territori i fer-les consultables perquè les administracions i els actors implicats puguin aplicar els criteris i fer complir la normativa que correspon a cada ús. Les propostes i les correccions de PAVIRU s’identifiquen com a tals.

2.2. Fonts cartogràfiques i documentals

El treball parteix dels plànols INFOCAT i del Document únic de protecció civil municipal de Ripoll (DUPROCIM, 2022), que recullen vies i accessos considerats en la planificació d’emergències. També utilitza la cartografia i els nomenclàtors de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), la representació parcel·lària del Cadastre i la informació sobre usos agraris declarats de la Declaració única agrària (DUN).

Per als recorreguts a peu, incorpora el registre de senders de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) i el producte turístic Itinerànnia, vinculat al Consell Comarcal del Ripollès. El contrast inclou els recorreguts en BTT aportats al projecte, el circuit dels Bufadors, el GPX del Trail del Bisaura 2026 i altres traçats locals documentats. OpenStreetMap aporta informació complementària per contrastar les vies.

2.3. Coneixement local i traçabilitat

Un camí pot aparèixer en un plànol d’emergències, travessar diverses parcel·les cadastrals i coincidir parcialment amb un sender homologat o un itinerari turístic. Cada font explica una part de la seva realitat o projecció i té una finalitat pròpia. La consulta conjunta permet identificar les qüestions que necessiten comprovació.

Les fonts es posen en relació amb la normativa aplicable i amb el coneixement de les persones que hi viuen i hi treballen. Saber quina pista serveix una casa, on circula la maquinària, quins accessos necessita una explotació o on un recorregut passa a tocar d’un habitatge ajuda a interpretar el mapa. Cada peça conserva la font i el codi. Les dades publicades, les aportacions locals i les correccions territorials s’identifiquen, i les discrepàncies es mantenen visibles.

3. Xarxa física i reconstrucció dels camins

3.1. Camins rodats i no rodats

La proposta distingeix la xarxa física de camins rodats i no rodats dels usos que es desenvolupen sobre aquesta xarxa. Una pista pot donar accés motoritzat a una finca i formar part d’un recorregut de senderisme o BTT. Un itinerari a peu pot alternar pistes rodades, corriols estrets i altres passos. La classificació física descriu per on transcorre el tram. La classificació dels usos recull amb quina finalitat es practica.

3.2. Reconstrucció dels traçats

Per reconstruir els camins no rodats, PAVIRU pren com a referència els recorreguts publicats per la FEEC i Itinerànnia i els completa amb els Bufadors i altres traçats documentats. Els traçats del PR-C 59 i de les variants 59.1 i 59.2 provenen del registre de senders de la FEEC.

El recorregut complet del Trail del Bisaura 2026 contribueix a aquesta reconstrucció. En els punts on segueix una pista rodada, el tram conserva aquesta classificació física. El mateix recorregut es pot consultar com a ús esportiu a peu. La lectura conjunta permet veure on coincideixen activitats i formular preguntes concretes sobre les condicions d’accés i la senyalització.

3.3. Abast documental

La representació d’un traçat en una cartografia, la senyalització i la publicació d’un itinerari aporten informació sobre aquell recorregut. La titularitat, el dret de pas, la inclusió en un inventari municipal, l’existència històrica i l’autorització d’una activitat concreta requereixen la documentació corresponent. El límit de Llaés que apareix al mapa delimita l’àmbit de treball principal de PAVIRU.

4. Usos de circulació

4.1. Usos motoritzats

Els desplaçaments del veïnat, els treballs agraris i forestals, els serveis d’emergència, les sortides recreatives i les proves organitzades, entre altres, tenen finalitats diferents. La proposta les relaciona amb les condicions del camí i amb la regulació sectorial corresponent.

En la circulació motoritzada cal considerar el règim de la via, les restriccions aplicables i les autoritzacions que corresponguin. Els accessos necessaris per arribar a casa, treballar una finca o intervenir en una emergència formen part de la valoració territorial.

4.2. Usos en bicicleta tot terreny (BTT)

La superposició dels recorreguts en BTT amb la xarxa física permet observar on es comparteix espai amb vehicles de treball, persones a peu o bestiar. L’amplada i l’estat del tram, la proximitat dels habitatges i les condicions de pas són elements que cal tenir presents. La valoració de cada activitat ha de considerar la regulació sectorial i la de l’espai on es desenvolupa.

4.3. Usos esportius, recreatius i turístics a peu

El visor diferencia la finalitat esportiva, recreativa o turística amb què es presenta cada recorregut. Els senders de la FEEC i el Trail del Bisaura hi figuren dins dels usos esportius o recreatius. Itinerànnia i el circuit dels Bufadors hi apareixen com a usos turístics. Un mateix tram pot formar part de més d’una d’aquestes activitats. Hi poden participar persones federades i no federades. Les condicions de seguretat, vigilància i assegurança depenen de l’activitat i de qui l’organitza.

5. Convivència, vida rural i impuls institucional

5.1. Criteris territorials

La finalitat de la proposta és la convivència i la vida a Llaés i les zones adjacents, en el context de la protecció dels drets de les persones afectades. PAVIRU vol que els usos esportius, recreatius i turístics dels camins siguin compatibles amb els usos prioritaris vinculats als habitatges, la pagesia, les activitats forestals, el bestiar, la privacitat i la conservació del medi.

Una pista d’accés és el lloc per on passa una família per arribar a casa, una persona per atendre els animals o un vehicle per efectuar un treball. Per això la proposta prioritza la continuïtat funcional dels camins i els accessos necessaris i fa visibles aquestes condicions quotidianes.

5.2. Dimensió turística dels usos

Els senyals, els portals i plataformes digitals, els punts de connexió i els itineraris recomanats orienten i fomenten els fluxos de visitants, formant part, tal com es declara expressament als manuals tècnics respectius, d’un producte turístic.

En aquest sentit, una visita autoguiada o d’accés gratuït a aquests recorreguts molt habitualment és un segment o part d’un producte turístic més ampli relacionat amb serveis d’allotjament, restauració o altres activitats de pagament. D’altra banda, el caràcter individual o col·lectiu de la visita no determina la seva dimensió comercial. Analitzar aquests vincles permet abordar les responsabilitats i els efectes de la promoció de recorreguts de muntanya.

5.3. Presentació davant les institucions

Durant els propers mesos, PAVIRU impulsarà la proposta davant les administracions competents perquè la informació disponible es pugui contrastar, completar i utilitzar en les decisions sobre la xarxa de camins i els seus usos. El treball contribueix a documentar les qüestions que corresponen a les institucions i als actors responsables de cada activitat i els conflictes socials i de drets que poden originar.

Les discrepàncies s’exposen perquè es puguin resoldre. Les aportacions locals es recullen perquè puguin ser contrastades. Les propostes s’identifiquen perquè es puguin discutir i valorar.

6. Consulta i participació comunitària

6.1. El mapa interactiu

PAVIRU ha elaborat un visor de mapa interactiu dins del seu Observatori del patrimoni i la vida rural. Permet activar i desactivar capes, comparar la xarxa física amb els recorreguts que la utilitzen i consultar les dades, les fonts i les reserves associades als trams.

Una persona pot localitzar el camí que utilitza habitualment, veure quins recorreguts hi coincideixen i consultar la informació disponible. Les entitats i les administracions poden examinar la procedència de les dades i identificar els punts que ja tenen o requereixen més contrast documental o territorial.

6.2. Observacions per tram

El visor incorpora un espai d’observacions per a cada tram. Qualsevol persona que vulgui participar pot aportar una precisió sobre el traçat, un nom local, una incidència, documentació o informació sobre les condicions de pas. Vincular l’aportació al tram facilita situar-la i revisar-la dins del conjunt de la proposta.

Amb aquesta eina, PAVIRU vol ampliar la participació comunitària i facilitar una revisió compartida. El coneixement del veïnat, de la pagesia, de les persones vinculades a les finques i de qui pugui aportar documentació pot ajudar a completar la informació i a fonamentar les decisions.

7. Documents, fonts i normativa

7.1. Consulta del visor i del document complet

7.2. Estudis monogràfics i campanya Llaés Viu

7.3. Fonts i normativa de referència

Fonts complementàries utilitzades en la proposta: plànols INFOCAT; cartografia i nomenclàtors de l’ICGC; Cadastre; DUN; registre de senders de la FEEC; Itinerànnia i Consell Comarcal del Ripollès; OpenStreetMap; recorreguts BTT, circuit dels Bufadors i GPX del Trail del Bisaura; catàleg territorial PAVIRU i coneixement local. Cada font conserva el seu abast documental.

8. Finalitat del treball i dels espais de publicació

Aquest treball i els espais on es publica no són espais de promoció turística ni d’invitació al consum del territori. La seva finalitat és oferir reflexions, dades, estudis, criteris, protocols i instruments de gestió perquè la protecció del patrimoni, la vida rural i la pagesia siguin compatibles amb el respecte, la convivència i la justícia per a les persones que viuen a Llaés i les zones adjacents.

Accedir al mapa interactiu de la Xarxa de Camins i Usos