La pagesia no és un sector residual ni una activitat econòmica més dins l’estructura productiva del país. És una funció estructural del territori. Aquesta afirmació, que pot semblar retòrica, és en realitat una constatació material, biofísica i històrica. La pagesia gestiona aliments, produeix proteïnes essencials per a la vida humana, transforma la radiació solar mitjançant la gestió mes eficient de la fotosíntesi —la màquina natural més eficient de conversió energètica que existeix—, produeix i regenera sòl fèrtil com a base no substituïble del sistema alimentari, regula cicles hídrics, captura carboni, manté biodiversitat i estabilitat territorial, i vertebra socialment el país a través del manteniment del paisatge i de la continuïtat cultural. Aquesta funció no és accessòria. És fundacional d’una societat.
Ara be, l’exercici d’aquesta funció estructural exigeix per a la seva consecució, condicions materials molt concretes. En aquest sentit, el Congres de Mollerussa de la Unió de Pagesos del febrer de 2025 ha definit que l’accés efectiu a la terra i a l’aigua no és un privilegi, sinó una condició imprescindible. I l’accés a infraestructures com camins, habitatge rural, instal·lacions agràries, energia i sistemes de gestió de l’aigua forma part de la base productiva històricament construïda per la pròpia pagesia per a aquesta finalitat. Finalment, la continuïtat de la pagesia com a subjecte polític i col·lectiu requereix condicions de vida dignes, materialment sostenibles i lliures de violències estructurals. Sense aquestes condicions, la funció pagesa queda desarticulada.
Però, històricament, la pagesia ha sabut produir, defensar i, fins ara, sostenir viva aquesta arquitectura territorial i productiva, que per tant, no és una mera herència folklòrica. Tot i així, en les darreres dècades s’ha intensificat un procés d’apropiació i externalització del sòl i dels recursos rurals des del sector primari cap a altres sectors econòmics. El territori es reinterpreta com a actiu financer, com a suport d’usos turístics intensius, industrials o extractius, desvinculats de la seva funció productiva agrària i comunitària. El resultat és una subordinació progressiva del sòl agrari i dels béns comuns a finalitats no pageses i una pretensió implícita de desplaçament del subjecte pagès com a gestor central del territori.
En aquest context, una part del treball de la Unió de Pagesos a la Comarca del Ripollès es concreta en dues de les condicions estructurals determinants: l’accés a la terra com a base material de l’activitat agrària i l’accés als béns comunals com a dispositius productius, socials i territorials construïts històricament per la pagesia. Perquè com es veurà, sostenim que sense terra i sense béns comunals, la funció pagesa queda desactivada.
En aquest sentit, cal començar per destacar la Llei 3/2019, del 17 de juny, dels espais agraris, segons la qual a qualsevol transformació territorial cal respectar límits clars. Entre d’altres, que el sòl agrari només s’hauria d’afectar de manera excepcional. Si es perd sòl productiu, s’hauria d’exigir terra de substitució real i equivalent. El principi de no regressió, que implica que no es pot reduir estructuralment la base agrària del país. Al contrari, caldria ampliar el sòl agrari protegit des del percentatge actual —entorn del deu per cent— cap a un horitzó del vint-i-cinc per cent a Catalunya. La protecció del sòl agrari no és ornamental. És una qüestió de sobirania alimentària i de futur rural.
Per això, quan no es fa -o no es fa correctament- l’Anàlisi d’Afeccions Agràries que indica aquesta Llei, no es tracta d’un defecte formal menor. Es vulnera una condició obligatòria de validesa del planejament. I si l’anàlisi no existeix o és deficient, el pla pot ser impugnat i anul·lat. D’altra banda, l’administració ha de demostrar amb dades reals que no hi ha alternatives menys perjudicials, que no es posa en risc cap explotació agrària existent i que es respecta el sòl agrari com a recurs estratègic. Aquesta exigència jurídica pot esdevenir una eina efectiva de defensa per part de la pagesia i de les comunitats afectades.
En conseqüència la mala planificació o les autoritzacions indegudes d’afectacions d’espais agraris no només afecta el sòl. Genera risc econòmic per al conjunt de la ciutadania. Si no s’esmenen tramitacions irregulars, la Generalitat podria afrontar indemnitzacions als promotors amb un cost potencial estimat superior als quatre-cents milions d’euros segons dades publicades recentment (La Terra, 515, febrer de 2026). Per això cal tenir molt en compte que la defensa preventiva del territori és jurídicament més sòlida i econòmicament més eficient que la reparació posterior del dany.
Es en aquest marc s’inscriuen les accions de defensa del patrimoni de la pagesia per part de la UP al Ripollès -per si mateixa o amb diverses formes de participació o col·laboració a plataformes o organitzacions col·lectives-, centrades en la protecció del sòl agrari davant pressions urbanes, industrials, mineres i turístiques, en la defensa dels béns comunals i del patrimoni religiós d’origen pagès, i en la regulació de l’ús públic del medi natural privat.
Així, al Sector Sud 4 de Caselles a Ripoll, una modificació puntual del POUM ha impulsat projectes d’urbanització sobre gairebé deu hectàrees considerades el millor sòl agrari del municipi. Després d’al·legacions i mobilització social, amb prop de mil signatures, una primera proposta va ser arxivada, però posteriorment se’n va impulsar una altra de sis hectàrees que torna a exigir assessorament jurídic i defensa activa.
Al Sector Sud 7, a Can Franquesa, es pretén reactivar la conversió de més de cinc hectàrees de sòl agrari planer en polígon industrial, amb antecedents d’inviabilitat ambiental i sense estudis actualitzats d’afeccions agràries.
A Sant Bernabé de les Tenes, al paratge agrari de les Planes del Montorro, un projecte de gravera de gairebé deu hectàrees tramita com a actuació específica sense modificació del POUM i amb un Document Ambiental Estratègic que no considera necessaris estudis d’afeccions agràries sota la promesa de restitució futura del sòl, sense fonament econòmic ni tècnic suficient, i tot a pesar de les més de mil sis centes signatures de persones que es manifesten en contra d’aquesta iniciativa.
Al Puig de la Devesa, un Pla Especial promou -de nou- la implantació d’un Bike Park en sòl no urbanitzable sobre 144,7 hectàrees. El propi Document Ambiental Estratègic reconeix que l’àmbit era íntegrament agrari el 1956 i que actualment hi ha explotacions agràries, ramaderes i silvopastorals. Tot i citar la necessitat d’avaluar les afeccions agràries, l’anàlisi resulta deficitària i no respon adequadament a la legislació sectorial. Una nova versió presentada el 9 de febrer de 2026 exigeix una revisió detallada per a la formulació d’al·legacions.
Paral·lelament, l’aprovació inicial de la revisió del Catàleg de béns naturals i la regulació d’espais de càmping en sòl no urbanitzable afecten de manera genèrica el conjunt del SNU de Ripoll i plantegen la possible admissió de nous usos turístics intensius en sòl agrari i forestal protegit, qüestió que requereix una anàlisi crítica de compatibilitat amb el règim de preservació territorial.
D’altra banda, la defensa del patrimoni pagès no es limita al sòl productiu. Inclou els béns comunals, sotmès a pressions especulatives i en particular, a la seva privatització i mercantilització a través del mecanisme tècnic de les immatriculacions a instancia de certificacions administratives fetes per bisbes i no pas funcionaris públics. Una investigació territorial i jurídica encarregada pel Consell Comarcal del Ripollès en el marc de l’Expedient 463/2019 ha identificat més de tres-cents immobles afectats, dels quals cent nou es troben en condicions de ser revertits, amb resultats publicats a la Revista Annals 2023-2024 del Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès.
L’informe d’avanç es va presentar a l’Assemblea d’Alcaldies el 7 de novembre de 2025 i s’està preparant una guia d’accions locals i un cas pilot per a la defensa efectiva dels béns comunals.
Finalment, la regulació de l’ús públic del medi natural privat al Ripollès, impulsada des del Consell Comarcal a través del CEINR, planteja la definició d’aparcaments, tancament de pistes, control d’activitats i regulació de rutes digitals difoses a plataformes com Wikiloc, AllTrails, Komoot, OpenStreetMap o Google Maps. Aquesta regulació afecta directament la sostenibilitat econòmica i la capacitat de gestió de les finques privades agràries, i exigeix una participació activa de la pagesia en les comissions corresponents.
El conjunt d’aquestes accions no respon a una lògica defensiva puntual, sinó a una defensa estructural del paper de la pagesia com a subjecte central i prioritari en la gestió territorial.
La qüestió de fons no és si es permet o no un determinat projecte, sinó quin model territorial s’està consolidant. Si el sòl agrari es converteix progressivament en suport d’usos aliens a la seva funció ecoproductiva, el país perd base material, sobirania alimentària i estabilitat ecològica. Defensar el patrimoni de la pagesia és, en definitiva, defensar l’arquitectura productiva, social i ecològica que sosté aquest territori.